dissabte, 10 de novembre de 2012

Conferència d'Hilari Raguer a Monistrol de Montserrat

Dins del cicle de conferències organitzades per Monistrol per la Independència, el dilluns 19 de novembre presentem la conferència Ser independentista no és cap pecat, a càrrec del Pare Hilari Raguer. El Pare Raguer acaba de publicar un llibre amb el mateix títol.

El Pare Raguer té el seu propi bloc, on es pot saber més de la seva biografía.

Ser independentista no és cap pecat

A càrrec del
Pare Hilari Raguer
Monjo de Montserrat i reconegut historiador amb una extensa obra sobre Catalunya
Data:
Dilluns 19 de novembre, a les 8 del vespre
Lloc:
Can Gibert (C/ Sant Joan 1, Monistrol de Montserrat)
Oraganitza:
Monistrol de Montserrat per la Independència

divendres, 9 de novembre de 2012

33 raons a favor de la Independència de Catalunya

33 raons a favor de la Independència de Catalunya, del assemblea.cat de Sabadell, publicat al blog del assemblea.cat del Vallés Occidental. El publiquem aquí en format 'preguntes freqüents'.

Hi ha qui diu: La riquesa de Catalunya se ha fet gràcies al mercat espanyol

Però, la veritat ás que...

La riquesa de Catalunya se ha fet gràcies a la iniciativa, el talent inovador y el esforç de tots els catalans: els d'origen i els nouvinguts.
Hi ha qui diu: Catalunya depèn del mercat espanyol

Però, la veritat és que...

La dependència ha baixat els últims vint anys. Actualment el mercat catalan es repartiex así: 33% a espanya, 33% a catalunya i 33% al mercat exterior, amb un increment constant de les exportacions.
Hi ha gent que afirma: Espanya ens farà boicot a nostres productes i serveis.

El cért és que...

Ens ho han fet moltes vegades i n'hem sortit reforçats econòmicament, amb més volum d'exportació. El boicot esdevé temporal i només afecta alguns productes destinats al consumidor final.
Hi ha qui es pregunta: Catalunya pot viure sense Espanya?
En l'actual situació de lliure mercat Catalunya és més viable amb un estat propi: fàcil concentració d'ajuts als sectors més capdavanters. Així opina la majoria d'esperts nacionals i internacionals.
Hi ha qui es pregunta: Espanya pot viure sense Catalunya?
Durant 500 anyes, Espanya ha viscut de l'aportació de les colònies. Espavilant-se es guanyará el seu futur.
Hi ha persones que es preguntan: Què pot fer Catalunya en matèria d'immigració?

Vet aquí la resposta.

Ara mirar d'integrar els contingents d'immigració que li arribin. Quan sigui independent controlar els fluxos migratoris perquè no se'n ressentin ni les persones nouvingudes no la cohesió social
Hi ha qui es pregunta: Podrà el català ser oficial a Europa

La resposta és que...

Ho serà automàticament quan Catalunya sigui un estat membre de la Unió Europea.
Hi ha qui es pregunta: Ens cal un líder?

La resposta és que...

Necessitem una majoria social. La independència vindrà amb el poble català convençut i capaç de transmetre i exigir convicció a polítics de diferents tendències. El lideratge seria desitjable, però no és imprescindible. El lideratge por ser divers.
N'hi ha molts que sovint es pregunten: Per què no s'uneixen els independentistes?
Perquè són diferents entre si. Cal que hi hagi unitat d'acció i d'objectius, però no hem d'aspirar a un partit únic.
De vegades, hi ha gent que es fa aquesta pregunta: Sortiran els tancs?

La resposta és:

No. Catalunya forma part de la Unió Europea i les autoritats de Bruseŀles no permetran una agressió contra ciutadans que decideixen el seu futur democràticament
Hi ha gent que es pregunta: Marxaran les empreses multinacionals?

La resposta és:

No. Les condiciones d'operativitat no canviaran sinó que milloraran per las inversions en infraestructures a ports, aeroports i xarxes ferroviàries i de carreteres. Per a les empreses el mercat ja és global i Catalunya guanyarà proximitat.
Hi ha persones que diuen: Independència? Però si els Estats avui dia són interdependents

La veritar és que...

Si, ho són. Però cap d'ells no renuncia a la seva sobirania de fet. Serem tan interdependents com qualsevol altre Estat de la Unión Europea, però des de la nostra pròpia veu, sense intermediaris.
Hi ha persones que es pregunten: No seria millor avançar cap a l'Europa dels pobles?

La veritar és que...

Europa la fan els Estats. Per ser-hi com a poble diferenciat necessitem Estat Propi.
Hi ha gent que diu que en cas d'indepencència: No podrem tornar a entrar en la Unió Europea.

La veritat és que...

La UE no pot desposseir els ciutadans dels seus drets de forma unilateral. Per tant, Catalunya i Espanya continuaran sent membres de ple dret de la UE.
Hi ha gent que es pregunta: Necessitem el reconeixement d'altres Estats?

La resposta és que...

Sí. En els últims cent anys s'han produït quantitat de processos d'independència, alguns amb particiones. Finlàndia, Irlanda o la separació de Txèquia i Eslovàquia representan un patró aplicable a Catalunya. Reconeguts sense entrebancs.
Hi ha gent que té aquest dilema: Referèndum o proclamació parlamentaària de la independència?

La resposta és:

El referèndum ha de ser oficial, per tant primer cal trencar el marc constitucional espanyol amb la proclamació parlamentària. En referèndum posterior la comunitat internacional recomana un mínim de 50% de participació amb un 55% mínim de vots afirmatius.
Hi ha qui es pregunta: I si la Unió Europea no accepta un cas conflictiu en moment de crisi?

La veritat és que...

Si esperem el moment "oportú", no el trobarem mai. Un petit estat potent, econòmicament sòlid i avançat al sud d'Europa és una aposta interessant per a la comunitat europea. Catalunya serà aportadora neta de capital.
Hi ha qui formula la pregunta següent: Qui és ciutadà de la Catalunya independent?

La resposta és:

Ho ha de decidir la Constitució catalana. Caldrà resoldre dues qüestions:
  1. el dret i l'estatus dels immigrants no comunitaris,
  2. si s'accepta o no la doble nacionalitat espanyola i catalana.
Hi ha persones que els amoïna la pregunta següent: Amb Estat Propi cobrarem les pensions?

La resposta és:

Catalunya aporta més del que rep al sistema de pensions. Les podríem fins i tot millorar. Si continuem dintre del sistema actual sí que tenim un perill latent per les inversions fetes per l'Estat espanyol en bons de dubtosa qualificació financera.
Molts aficionats al futbol es pregunten: El Barça ja no podrà jugar a la lliga espanyola?

La resposta és que:

Caldrá negociar entre federacions nacionals. L'espanyola té el mateix interès econòmic que la nostra. Sense acord, podrem negociar amb feredacions d'altres països també interessats.
Hi ha qui es pregunta: Quin estatus tindrà la llengua castellana?
Será el que decideixi el Parlament d'acord amb les majories que hi hago en aquell moment. El castellà és patrimoni de la societat catalana, al qual ningú no voldrà renunciar.
Hi ha força gent que es fa aquesta pregunta: Per qué no plantagem el federalisme?

La resposta és que...

Espanya no vol ser federal. Per ser federal en calen com a mínim dos que es reconeguin mútuament i en peu d'igualtat. Aquest no és el cas d'Espanya.
Hi ha qui es pregunta: Què passaria amb els funcionaris de l'Estat que s'estan a Catalunya,per exemple, en l'Administració de la justícia?

La resposta és que:

Com es va fer a l'inici de l'autonomia, caldrà negociar la transferència al nou Estat català. Cada persona, però, tindrà dret a mantenir-se en la nòmina de l'Estat espanyol i, per tant, ser traslladat a Espanya.
Molta gent afirma: Tots els polítics són iguals. Els d'aquí ho faran tan malament com els d'allà.

Però, la veritat és que....

No tots els polítics son iguals. N'hi ha de bons i de dolents. Aquests, però, sempre destaquen. El nou Estat català exigirà un aprofundiment en els valors democràtics i una clara separació dels poders (executiu, legislatiu i judicial).
Hi ha gent que els preocupa aquesta pregunta: Hi haurà fractura social, en cas d'independènica?

La veritat és que...

Totes les dependències forçades imposadas fan mal. Amb la independència tancarem el vell conflicte Catalunya-Espanya. Europa i el món només ens reconeixeran si seguim un procés rigorosament democràtic.
N'hi que es pregunten: Es por ser cosmopolita i independentista?

La resposta és:

És clar! El cosmopolitisme és una actitud d'obertura amb relació al món i l'indpendentisme és una actitud dirigida a un objectiu: l'Estat Propi. L'una i l'atra es reforcen. El cosmopolita sempre ho és d'un Estat concret, on tributa.
Hi ha getn que els amoïna la pregunta segúent: Amb la independència, no ens podem quedar de cop sense infraestructuras i serveis públics?

La resposta és:

Els tractats internacionals determinen que allò que hi ha al nou Estat es queda al territori. Totes les parts estan interessades a continuar els serveis privats. Pel que fa als públics, sòn matèria de negociació.
Hi ha gent que es pregunta: Haurem de crear un exèrcit?

La resposta és:

La Unió Europea determinarà quina part hem d'assumir en defensa.
Hi ha gent que es pregunta: El nou Estat Propi serà de dretes o d'esquerres?

La veritat és que...

Serà el que determini la sobirania popular en les eleccions parlamentàries.
N'hi ha que es pregunten: Els Països Catalans són part irrenunciable del procés d'independència?

La resposta és:

En el procés capa a la independència Catalunya és capdavantera i acollirà de bon grat la iniciativa que sorgeixi de cada país.
Hi ha que es fa aquesta pregunta: Amb pacte fiscal equivalent al concert econòmic basc, en tenim prou?

La resposta es que...

No. Catalunya com a nació plena, ha de disposar de sobirania i de tots els seus recursos perquè té el seu propi projecte de país.
El relació amb la independència, hi ha gent que afirma: Ara el país no està prou madur. Quan ho fem, hem d'estar segurs de guanyar.

La veritat és que...

El futur no és predictible, encara que les enquestes marquen una tendència creixent i majoritària a un possible vot a favor de la independència, Dir que el poble és immadur és no voler acceptar el compromís de lideratge cap a la independència.
Hi ha gent que fa el raonament següent: Si els impostos els paguen les persones i les empreses, perquè els catalans sempre parleu de l'espoli d'Espanya a Catalunya?
Perquè efectivament els impostos els paguen persones i empreses però, el retorn via inversions i despeses es fa als territoris, als ajuntaments i a les comunitats autònomes.

Aquestes Trenta-tres raons a favor de la independència han estat elaborades pels membres de la Comissió de Documents i Argumentari de Sabadell per la independència (Jordi Carbonell, Marc Monràs, Miquel Ribera i Sever Salvador), els quals s'han basat en dues publicacions: el llibre de Patrícia Gabancho titulat Full de Ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho, i l'opuscle que Marc Monràs va elaborar en ocasió de la consulta del 30 maig del 2010 a Sabadell titulat 18 objeccions a la independència de Catalunya.

L'objectiu d'aquest recull és, d'una banda, donar a la gent que té dubtes raons a favor de la independència a partir d'objeccions que hi solen fer, per temor, per desconeixement, per prejudici, etc i, de l'altra, sintetitzar cada raó amb una resposta breu, amb la finalitat de donar d'una manera ràpida i assimilable una idea fàcil de llegir i que fes pensar al lector i permetés parlar-ne amb altres persones.